Entrada dels pallass@s a la zona d’Hospital de Dia amb tres pacients menuts que estan asseguts i semblen avorrits i mig endormiscats. Comença ràpidament el deliri clown amb la cançó ‘Diu que quan seré gran’ i es comença a donar el joc de moure intensament les nostres grans sabates al ritme de la música, i aixó arrossega a fer moure tot el cos ja de bon dematí. Botiquina a la guitarrina i el Professor SinTesis s’encarrega de la coreografia i percussió.

Aiii aiii… Les sabates no s’aturen de ballar al ritme que recorden tot i que la coreografia i la música ja s’han acabat… És una Emergència!!! No sabem què podem fer per aturar les nostres sabates de pallass@s… A més les sabates de na Botiquina tenen un cor adornat i aferrat i el cor no s’atura (quan mou el peu el cor sembla que batega i batega)… El Professor SinTesis queda bocabadat però les seves sabates no deixen de dansar, no s’aturen de moure. Els pacients menuts estan entretinguts i amb ganes volen intervenir per aturar-les. Però res no funciona… Res…  Fins que la música de la guitarra de la Supervisora Botiquina torna a sonar amb la cançó clàssica dels Beatles ‘Yellow submarine’ i la coreografia va canviant del ball terrestre de les sabates al ball d’aletes i braçades submarines amb els braços… I sí, hem aconseguit aturar les sabates! El ball submarí ens ha duit fins a una altra hidrodimensió… I en acabar la cançó ens aturam en sec. Aplaudiments i quina polissonada dels pallasss@s, tot d’una fem una clucada d’ulls cercant complicitat per tota la broma que hem montat amb el ball de les sabates… i quina bona estoneta per començar la jornada…

Salut!