Fem tres col·laboracions a Urgències Pediàtriques. Només arribar, tenim la sensació que ens estaven esperant.

La primera mentre han de posar una via a un nin d’uns tres anys que està molt nerviós i plorant, acompanyat per la seva mare, amb música i bombolles, aconseguim captar els seus ulls plorosos i a poc a poc es va calmant mentre els professionals poden fer la seva feina. Al final, tots ens ho agraeixen.

Després, ens criden els plors d’un nin d’uns cinc anys del box del costat. Sembla que ha tingut una reacció al·lèrgica, està molt envermellit… L’enrevolten nombrosos professionals que tracten de fer-li proves. L’acompanyen el pare, la mare i una germana d’edat similar. Des de la distància, ja que clarament veiem que es tracta d’un moment molt tens, comencem a fer musiqueta i ràpidament entrem en contacte visual amb el nin. Tant els professionals com els familiars sembla que de cop s’adonen que allò pot funcionar i tenim la seva mirada còmplice i agraïda. Juguem amb la música i el cos, al servei de l’atenció del menut, que no ens perd de vista mentre els professionals poden fer la seva feina. Poc a poc es va calmant i anem practicant per al moment de la punyida, primer bufant nosaltres, després la germana, el pare, la mare i ell. Finalment els professionals també s’hi sumen. Compten fins a tres i bufem tots plegats en el moment precís. Després, tot més relaxat, continuem amb la música. I just ve a cercar-nos una infermera per a que anem a veure a un altre nin, encara que sembla que tant els familiars com els professionals no volen que partim. Ens separem.

La tercera col·laboració és amb un nin de quatre anys que està molt nerviós. Li acaben de posar punts a la llengua, no la sent i està enfadat. Al final, acabam traient la llengua tots, na Proveta de sobte tampoc no es sent la llengua i vol que li posin punts… Poc a poc es va calmant als braços de sa mare…