Quan arriba el moment de fer una extracció, és a dir, el moment en què a una persona, sigui joveneta o més granadeta, li han de treure sang, allò ideal és que passi ben aviat, no és vera? I que puguem anar a berenar tot d’una, perquè normalment estam en dejú i la panxa ja ens avisa. De vegades ho fa amb un rum-rum, amb un trup-rup o amb un glup-glup… tot depèn de la darrera menjada i de la personalitat del nostres budells, que de vegades en tenen molta.

Per sort, existeix un truc que fa que aquest moment passi sense quasi adonar-nos-en: bufar ben fort en el moment concret de la punyida. Hem comprovat que és molt més efectiu si es fa de les següents maneres:

1. Fent moltes bimbolles. Totes ben redonetes. D’aquestes que volen lentes i queden suspeses una bona estona sense explotar. Aquestes són les que més li agraden a na Caragola, perquè així se’n recorda de la mar. I de vegades fins i tot també fan aparèixer peixos voladors.

2. Fent volar un pallasso o una pallassa. Sí, no és cap broma. Una vegada una nina va bufar tan fort, que na Botiquina va acabar enfilada damunt una cortina. Me podeu ben creure, jo ho vaig veure i bé.

3. Cantant “Bohemian Rhapsody” de Queen. Sobretot, aprofitant el moment més intens de la cançó, quan pronunciam la segona síl·laba de “Mama”, que és ben llarga i això vol dir que abans hem hagut d’agafar molt d’aire. A més a més, si ens hem sentit una mica la picada, com que després ve “uh…”, va beníssim per expressar l’emoció i ja poder relaxar-nos per continuar cantant. Aquest darrer sistema tan innovador ens el va ensenyar l’altre dia un jovenet a Son Espases al professor Sintesis i a mi. Ara volem estudiar si podria funcionar amb altres cançons… Sospitam que sí… Ens en sabríeu suggerir cap?

 

Actua per a que actuem