Planta de Medicina Interna. Les infermeres ens parlen de la senyora F. Duu molts dies d’ingrés i està molt malhumorada… Convé que la visiteu? Ens demanen. I tant que sí! Els diem. Ens acompanyen dues infermeres.

Des de la seva cadira, la senyora F, una dona d.uns 80 anys, petita, prima i completament cega, increpa i fa volar objectes. No vol saber res de ningú. Només vol marxar a casa. Ens presentem i, tan sols per un instant, ens presta atenció, per tot seguit rependre el seu discurs. Pel seu accent ens adonem que és eivissenca. Les pallasses ens mirem amb complicitat i tot d’una comencem a tararejar una cançó tradicional de s’illa.

Tot s’atura. La dona calla i escolta atenta. Seguim cantant. Les seves faccions es van relaxant i poc a poc apareix un somriure dolcíssim. Les infermeres i altres professionals que han anat acudint observen l’escena amb interés. Tot són cares d.amabilitat. La cançó acaba i na F ens cerca les mans…

Tornareu un altra dia? Ens demana.

I tant que sí! Confirmem 🙂

 

Actua per a que actuem