Un dia de treball al matí, Pamviolí i Toribia van entrar a l’habitació de la senyora D. Ella estava fent polseres d’escoubidou i Toribia no va poder resistir-se a fer-ne una quadrada, ja que la senyora D no n’havia fet mai.
Mentre Pamviolí tocava el violí amb gran mestratge, D es va fixar en la seva habilitat. Pamvi li explicava tècniques de l’instrument, Toribia es va convertir en una nena petita i la mare de D estava tan feliç i contenta que va marxar una estona per descansar.
Nosaltres, com tres nens al pati de l’escola, també vam cantar i ens vàrem explicar mil coses. El temps va passar volant fins que la mare va tornar i gairebé ens quedem amb ella.
Va ser un moment tan preciós i màgic que el temps es va aturar. Uns dies més tard, la senyora D ens va dir que havia acabat la polsera que Toribia havia començat i, qui sap, potser algun dia el violí també sonarà.
Toribia
