No tots els dies són iguals. A vegades, entrem en una habitació i el nen o nena està tan malalt que no té ganes de veure a ningú, ni tan sols als pallassos. En aquests moments, respectem el seu desig de no rebre’ns i ens n’anem a casa, pensant en com millorar per a la pròxima vegada.
Continuem intentant i, encara que moltes vegades rebem un “no”, persistim. Un dia, després de molt d’esforç i reflexió, donam amb la clau. Pot ser un petit detall, com un ocellet, una bombolla, una entrada en un tren o una sortida en una moto. Cada nen és diferent, i trobar aquest clic màgic és el que busquem.
Quan finalment aconseguim fer que ens vegin amb altres ulls i brillin amb les nostres ximpleries i màgia, ens adonem que tot l’esforç ha valgut la pena. Es tracta de trobar la manera de fer-los riure o somriure en els moments més difícils, i aquest és el veritable plaer.
Dra. Pastilla