Aquest és el conte d‟un futur polític no polític, que escriu folis sense parar i té la lletra més bonica de l‟univers. Una lletra que arriba lluny, una lletra bella amb un súper poder És la història d’un noi que no és home, però tampoc no és nin. No és un heroi, però podria ser qualsevol cosa.
La història d’un ésser humà poderós, però amb por. Que es fa el valent i no plora, encara que pateix i vol estar bé. Mentrestant, per no adonar-se’n, escriu i escriu i escriu en bells fulls de paper, amb la seva bonica lletra de futur polític. Perquè així el temps passa, les hores per tornar a casa s’escurcen, i el temps a l’hospital es fa més suportable.
A més, també canta i riu amb nosaltres, i ens regala una lliçó de vida i de saviesa.
Aquesta és la història d’un savi jove, que encara no sabia quant sabia. I conte contat, aquest conte no s’ha acabat…
Toribia Molécula
