Hola! Som en Pildorín Anestesio Positorio, però els meus amics em diuen Pildorín, o més petitet, Pildo.
Aquesta vegada amb Toribia Molècula a l’Hospital Son Espases, entram dins d’una habitació on trobam una nina malalteta i la seva mamà… La petita ha d’estar aïllada i entram amb guants, bata i mascareta. Toribia toca un R&R i Pildo balla, però no ens acostam molt pel tema de l’aïllament. De cop i volta apareix una titella de mà, i a l’hora de posar-me-la a la mà es trenca un trosset de guant i queda tipo monstre. La petita se xapa de riure, està prenent el berenar i ha de deixar de menjar de les rialles!!! El monstre tira “piropos” a Toribia, a la nena i a la mare. És un poc cara dura, però és graciós i divertit i ara vol donar un petó a Pildorín i ell no vol. Ho prova amb Toribia i li fa: muic! muic! Un a cada galta, s’acomiada i parteix dins d’una butxaca. Toribia amb la seva veu dolça i agradable posa la banda sonora musical. És un goig de companya i estam molt contents, perquè hem fet una actuació hilarant a tàndem, i hem aconseguit el que cercàvem: transmetre alegria.
Com deia Ami Hattab: la mierda es oro! Al principi quan es va esqueixar el guant vaig pensar, ja ho val!… però quan vaig veure la nena riure tant i compartir-ho amb la mare tot el temps amb mirades de complicitat, ens vam omplir d’alegria i amor.