Els Zeladors Pildorin i Caragola es troben amb una adolescent que està amb la seva mare…
Na Caragola (C) entra a l’habitació molt educada. Pildorín (P) entra instants després xocant per totes bandes, ara és la guitarra amb la porta, ara el cul amb la paret, ara la guitarra que obra l’aixeta del lavabo…
C.- Pildorin, si no hi veus bé, posat les ulleres, homenot.
P.- (Es col·loca unes ulleres a l’inrevés).
C.- Al reveeees Pildorín!
P.- (Es gira).
C.- Mirem! Dus les ulleres al reveees! (Li col·loca bé ses ulleres).
P.- Espera, millor em posaré les del Professor Guhgenfanthsenau, són una passada!
[A l’adolescent i la mare (que ja han rigut amb els cops quan ha entrat en Pildorin) això del professor Guhgenfanthsenau, les fa riure encara més.]
C.- El professor Guhgenfant… què?
P.- Professor Guhgenfanthsenau. Vaig fer un curs intensiu de cap de setmana a Alemanya, em va costar un “pastón”. I em va regalar aquestes ulleres, amb elles som capaç de respondre qualsevol pregunta.
C.- (Caragola pensa un poc la pregunta, Pildorín fa cara d’intel·lectual) Per què… Per què… Per què…?
P.- (Es lleva les ulleres). Ara ja no puc respondré.
C.- Pildorín, posat les ulleres, ja sé què demanar.
P.- (Pildorín es posa les ulleres). Ara ja pots demanar.
C.- Per què Pildoriiiin.
P.- (Es lleva les ulleres). Ara ja no puc respondré.
C.- Pildorín, posat, les ulleres!
[Na Caragola està cada vegada més enfadada. Mare i filla esclaten de rialles]
La cosa va en crescendo: Pildorín es posa les ulleres i abans que Caragola pugui fer la pregunta ja se les ha llevat. Caragola arriba a treure fum per les orelles, Pildorín esperant el pitjor de Caragola s’acomiada amb una aclucada d’ulls de mare i filla i parteix corrent. Caragola s’acomiada amb la frustració i parteix a cercar en Pildorín…
Chemi i Pilar feliços somriuen còmplices de la que acaben de muntar i apareix per la cantonada una menuda amb el seu papà, dolça cançoneta i bombolles la fan feliç, abans de marxar surt la mare de l’habitació i ens diu: “Moltíssimes gràcies, això cura de veres!, fa estona que tenia molt mal de cap i li ha fuit”.
Aquí la complicitat en les nostres mirades es encara més gran…