Aquest mes a na Caragola li ha tocat acompanyar en dues ocasions a pacients que feien la seva darrera estona en aquesta vida i els ha acomiadat amb la bella cançó “Amor de mis amores” d’Agustín Lara.
La primera ocasió va ser a l’Hospital de Dia d’adults. En arribar-hi, amb el Professor Síntesi, vàrem trobar a una amiga de tota la vida, que duia un parell d’anys lluitant contra un monstre cancerós, acurrucada a la seva germana. Elles acabaven d’arribar i el seu company encara era aparcant el cotxe. La seva cara d’espant ho deia tot… “tripas corarón”.
I com qui no veu res, després de les pertinents salutaçions, començà la màgia. El número de “l’aro i la cadeneta”. Ja amb la presentació i les interrupcions del Professor Síntesi, ella féu un panxó de rialles, rialles que contagià a tota la sala. La germana ens mirava agraïda. “Otra vez, otra vez” demanava, i nosaltres ho fèiem, i tornava a riure.
Arribà el company i al poc temps el celador amb la cadira de rodes vengué i l’entrà a urgències. El Professor Síntesi i na Caragola l’acompanyaren fins el metge i seguint la ruta partiren a l’interior de l’Hospital de Dia d’adults.
Ja acabant la ruta del dia, la trobem de nou. L’han ingressada i el company està un poc més tranquil. Ella vol comunicar tantes coses: Li broten tans records, quan els fills eren petits… Altre cop “tripas corazon” i quan veig el moment, intervinc: “Dedicada a vuestro amor”… Surten les notes inundant la saleta de pau, poesia i conhort. Els ulls brillen, se miren, es donen les mans i… amb un gran dolor ben ocult i un “nos vemos pronto”, ens retirem.
De ben segur era el regal que es mereixia. Fou una gran persona. Descansi en pau!
