En Pildorín i jo estem a UCI, on som sempre molt ben rebuts pels professionals. Una infermera s’apropa a nosaltres i ens diu que anem a veure una pacient en concret. Ens diu que des de ben petita coneix i li agraden les cançons del cantajuegos, així que anam cap allà i com que en Pildorín té un súper repertori musical li cantam «chuchua chuchua chuchua gua gua». Amb coreografia i tot! Es nota que ens escolta i que li agrada…
La setmana següent tornam a passar per UCI, com tots els dilluns. Aquesta vegada vaig amb na Botiquina, i la mateixa infermera s’apropa a mi. Ens vol donar les gràcies. La pacient de la setmana passada va morir als tres minuts de partir nosaltres… Va ser maco, diu, deixar-li aquella cançó com últim regal de vida. Em noto els pèls del cos eriçar-se i agraeixo a la infermera que ens informés sobre les preferències de la pacient, perquè sense la seva ajuda no hagués estat possible.
Aquest fet posa de manifest que ni aquest ni molts altres moments de màgia serien possibles si no fos per la bona entesa i complicitat entre els diferents professionals.