Moments fràgils
Entrar a racons de vidre, or i petites perles, anomenats; “l’ànima i el cor”.
Aprendre eternament de les emocions humanes, potser una glossa, una poesia, una llàgrima, una petita lliçó…
Guanyar una mirada, un petó o una rialla llunyana, petita i amagada.
Tenir el permís d’obrir portes màgiques de grans i sutils misteris, d’aventures inimaginables, etèrees i…
Quin goig! Quina alegria! Quina tristor! Quina emoció! Quin sentiment!
Que bé formar part de tot això: d’allò que hi ha entre la vida i la mort.
(Toríbia Molècula)