Avui? Sí avui. Dimecres? Sí dimecres. Arribem. Bé diria que en el nostre cas, aterrem. El duo de pallassos de Sonrisa Médica “aterrem” al servei de Cirurgia Major Ambularòria de l’Hospital Son Llàtzer, i les professionals ens informen que les nines pacients encara són al quiròfan i que encara en tenen per una bona estona per baixar al servei… Per tant sabem que tenim temps per continuar amb els altres serveis habituals i després ja pensarem en retornar.
Ahhh sí bé… Sense anar més enfora tenim la sala d’espera de CMA on també hi ha adults i està ben al costat, on habitualment ja hi passam si les circumstàncies ens ho permeten. Efectivament avui com no hi ha contraindicacions podem passar i de fet hi ha una dotzena d’acompanyants adults d’altres pacients. El duo de pallassos ja som a dins de la sala amb les antenes posades sempre per respirar l’atmosfera que impera. Tot llest per sumergir-nos al món del joc, la sensible beneitura i la improvisació escènica. Idò quan ja hem connectat amb el ‘públic’ i sentim el vertígen escènic i l’expectativa de show de tota la sala, el Dr. Átomo no acaba d’entendre que podem començar… de fet ja hem començat… Sí, bé… Que ell vol demanar, cavalcant en una mania insospitada, encara més permisos i més permisos a altres metges i altres responsables i a altres càrrecs reals o imaginaris. I així comença aquesta història que no té aturall com el mateix Dr. Átomo, que dona voltes i voltes cercant els suposats metges i responsables que ens donaran el millor dels permisos, el millor dels vist-i-plaus de la comarca, de la regió, de l’illa, de l’arxipèlag… Tot per començar, per actuar… El Professor Sintesis clavat com una estaca, cara llarga i bocabadat còmplice amb els presents, no dona crèdit al que succeeix, no deixa de veure les voltes que dona el pallasso Dr. Átomo i el més ‘tràgic-còmic’ és que no acaba de saber com aturar aquesta delirant torbellí. Una situació que progressivament esdevé una petita escena d’humor que, percebem, fa canviar l’atmosfera que havíem trobat uns minuts abans. Aquests somriures són en sí mateix ja una bona dosi de bona benzina per continuar amb el nostre recorregut d’hospital…