El nostre objectiu principal és transformar l’angoixa i la tristesa en pau i alegria a través de tècniques artístiques. Així com el dia que entrant a un box d’urgències, al HCInca, ens trobem una jove parella britànica, espantada i nerviosa, intentant que la seva petita filla deixi de plorar. La nina no es troba bé ni amb la seva bronquitis ni amb la mascareta de Ventolín que li han receptat. Han vingut de vacances i se’ls nota perduts i preocupats. La dona plora i això empitjora la situació de la nina que està molt inquieta i també plora.
En veure l’escena, amb un somriure encetem una música suau per reduir la tensió ambiental. Els pares ens miren i sorpresos ens accepten però tot segueix igual. La meva companya pallassa comença a entonar una cançó infantil coneguda internacionalment que acompanyo amb tendresa. A la segona estrofa sentim com el pare es posa a taral·lejar-la baixet. El convido a que canti amb més decisió i ell mira la seva dona i va pujant el volum tot demanant-la que l’acompanyi. A la tercera estrofa ja cantem tots quatre pallassos i pares. La nina, a la primera, ja ha deixat de plorar. Cantem, somriem i tot es relaxa.
Nosaltres ens mirem contents. Sense deixar de cantar convido als pares a continuar mentre fem passes per començar a partir. Ara són ells qui segueixen cantant a la seva petita que se’ls mira tranquil·la. Partim satisfets.
Salut!