Què interessants són els dies que he actuat amb altres companys que, com jo (cadascú degut a una història diferent), estàvem baixos d’energia…
Molt especialment amb el Professor Sintèsis han sorgit uns personatges silenciosos, maldestres, beneits, lents… però carregats de mirades, de petits gests, d’intensitat interna… Amb una mitja paraula, un gest de complicitat, travelant aquí i allí, equivocant-nos expressament, sempre molt junts per recolzar-nos, hem aconseguit similars efectes en quant a rialles, participació i complicitat tant amb els pacients com amb el personal sanitari.
Tot un descobriment en quant a l’adequació de l’energia clown a l’espai hospitalari: Amb els pallassos més joves o més enèrgics és d’una manera, i amb els més madurs o els que experimenten un moment donat una baixada d’energia, d’una altra. I tot això, sense minva d’efectivitat en ambdós casos…
Salut!
