Just en sortir a les 8:20h del vestuari de l’Hospital Son Llàtzer una infermera de l’hospital de dia ens reclama per intervenir a la sala de puncions. En entrar-hi ens trobem a un nin d’uns 10 anys estirat a la llitera acompanyat per la seva mare. Ambós estan envoltats de tot l’equip sanitari que el prepara per a la intervenció. Amb les presses de la demanda no hem fet una transmissió completa però ens adonem que es tracta de la preparació d’una punció lumbar. Des de lluny, per no entorpir, contactem visualment amb el nin que ja ens somriu i captem que ens accepta agraït, també la mare. Li obren una via i preparen la zona lumbar mentre el nin no perd de vista les nostres pantomimes pallasses i se’n riu. Quan creiem que és més convenient endolcir el moment encetem una música que el nin taral·leja amb nosaltres. Fins aquí la primera part. Acompanyem al nin i la seva mare a la seva habitació amb qui hem creat un bon llaç amb la seva ajuda. Al cap d’una hora, la mateixa infermera ens torna a cridar per assistir a la sedació prèvia a la P.L. Ara sí fem una “transmi” completa. En arribar l’equip ja està preparant-se. La pediatra, el metge que es renta les mans i l’equip d’infermeria a punt. Amb facilitat, gràcies al bon humor generat abans, contactem i distraiem al nin mentre li administren la sedació. Partim quan ja s’ha adormit. Segona part. Encara abans d’acabar la nostra jornada, passem per l’habitació per tornar a proposar a mare i fill un parell de jocs pallassos i un poc de música. Altre cop amb gran simpatia i amistat. Preciós comiat d’un acompanyament perfecte!
Avui vull donar les gràcies especialment al nin que ens ha rebut amb tanta simpatia i amb la paciència d’algú que, degut a la seva situació, ja ha passat altres vegades per procediments complexos i dolorosos… Quina dolça ànima que ens ha fet millors pallassos d’hospital…
Dr. Rico Bròcoli