“… Pidorín i jo estam a UCI, allà sempre som molt ben rebuts pels professionals, i una infermera s’apropa i ens diu que anem a veure una pacient. Ens diu que des de ben petita li agraden les cançons del cantajuegos, així que anam cap allà i li cantam «chuchua chuchua chuchua ChChu gua gua gua»; amb coreografia i tot. Es nota que ens escolta i que li agrada. A la setmana següent, tornam a passar per UCI, com tots els dilluns. La mateixa infermera s’apropa i ens dona les gràcies. La pacient de la setmana passada va morir als tres minuts de partir nosaltres; “va ser maco, diu, deixar-li aquella cançó com últim regal de vida”. Em noto els pels del cos eriçar-se i agraeixo a la infermera que ens informés perquè sense la complicitat dels professionals no hagués estat possible, ni aquest ni molts altres moments on la màgia sorgeix per la bona entesa amb els diferents professionals dels hospitals”.