Estimats amics i amigues de Sonrisa Médica,
Sonrisa Médica va fer els seus primers passos a finals de 1994 guiada a distància per l’experiència de Clown Care Unit a Nova York i Le Rire Médecin a Paris. Sense ser conscient d’això, Sonrisa Médica estava sent pionera a Espanya en la introducció de programes regulars de pallassos als hospitals infantils, una gosadia que va requerir de la complicitat de moltes persones. Igual que ara, el projecte es basava en tres pilars fonamentals: el beneplàcit i col·laboració del personal sanitari de l’hospital (gràcies Dra. Román, gràcies Juan de Pedro), uns artistes valents que van obrir camí a una nova professió renunciant a l’aplaudiment (gràcies Marta, Camil i Enric) i el tercer pilar és el que sostenia econòmicament aquesta aventura de nassos (gràcies Pedro Vidal, Fernando Marqués i Bernardí Seguí). Al contrari dels col·legues novaiorquesos i parisencs, on la principal dificultat la van trobar en les rígides normes dels hospitals, aquí, tal vegada per l’escassa cultura d’esponsorització, garantir la sustentació econòmica es va convertir en el principal escull per a arrencar el projecte Sonrisa Médica. Ben mirat, quina entitat o empresa anava a atrevir-se a finançar un projecte tan estrafolari com la introducció de l’humor, la música i l’alegria a les habitacions d’un hospital infantil, on es respira de tot menys ganes de tabola.
Caldria trobar a un boig de la sensibilitat i la solidaritat, a algú lliurat amb amor i cap a les causes nobles, en definitiva, al que de veritat importa.
Per a aixecar un edifici, gran o petit, sempre és imprescindible una primera pedra, i la primera pedra econòmica de Sonrisa Médica la va posar Bernardí Seguí, un model de bonhomia, intel·ligència i sensibilitat… Ah! i amb un finíssim sentit de l’humor.
Bernardí Seguí va aconseguir discretament, sense escarafalls publicitaris, la primera i generosa aportació econòmica de Sa Nostra, la que va permetre arrencar fa 28 anys el primer programa de Sonrisa Médica. No va dubtar mai tampoc a utilitzar la seva influència per a aconseguir els nostres primers socis i col·laboradors. És més, anys més tard, no es va conformar amb donar els primers mobles de les nostres oficines, sinó que va ajudar personalment a carregar-los i transportar-los. Bernardí Seguí era així. Si existim és en gran part gràcies a ell, perquè el va apostar pel nostre projecte quan era més difícil fer-lo.
Bernardí ens ha deixat a una edat injusta, però el seu record sempre formarà part dels fonaments de Sonrisa Médica.
Moltes gràcies, Bernardí, per la teva generositat i que la terra et sigui lleu.
