Vull explicar aquesta historieta de la meva experiència amb un pare que m’ha emocionat molt. Som a la UCIP i ens posam a cantar Malaika. La nina està molt delicada i necessita qualque cosa tranquil·la. El pare es posa a cantar amb nosaltres. Ens diu que canta en una coral, que per ell cantar és una meravella i que li encanta quan anam a cantar a la seva filla.

Així que no dubta a sumar-se a les nostres veus. Trob que és un moment preciós i emocionant.

L’amor d’aquest pare cap a la seva filla és tan gran que les nostres veus omplen tot el box.

Crec que aquests moments són d’una humanitat immensa i que tenc la sort de formar-hi part.
Gràcies, papà. Tens una veu i un cor enormes.

Valentina Ventolina

Ves al contingut