Avui el protagonista és un amic nostre que té diversitat funcional. Un campió a qui anem veient de tant en tant a l’hospital, ja sigui en ingressos a Planta o a Consultes Externes (CC.EE.). Ell s’emociona molt quan ens veu i es posa a cridar. Aquesta és la seva manera de manifestar l’alegria. Aquesta darrera vegada ens trobem al passadís de CC.EE. i, com sempre, està encantat de veure’ns. Al passadís hi ha més nins i alguns pares i mares, a més del personal sanitari que va d’un gabinet a un altre fent la seva tasca i atenent als usuaris. La nostra intervenció es de tipus general, fent música i animació per tothom.
Però, en un moment donat, la doctora surt del seu gabinet per demanar-nos que entretinguem especialment al nostre amic mentre ella parla amb la seva mare, a la que veiem molt afectada i plorant dins del gabinet. Estem una bona estona amb ell fent bimbolles i música i fent que també ell faci bimbolles. Quan ho aconsegueix, cosa que no li resulta gens senzilla, ho celebrem amb gran alegria. Ell està encantat de la vida, i feliç de jugar amb nosaltres i tenir èxit. Estem una bona estona fins que la doctora surt de nou acompanyada de la mare i ens demana que anem amb ells a l’Hospital de Dia, on han de donar-li hora per fer-li unes proves.
Fem el trajecte tots junts amb alegria i diversió i allà ens despedim. Ell no vol que partim i allarguem una mica més la despedida fins que finalment accepta que hem d’anar a veure altres nins, i entra a l’Hospital de Dia amb la seva mare, que ara ja està més tranquila i contenta amb la nostra cooperació.
Que us vagi bé!, els desitgem en partir. Fins un altre dia, amic nostre…
