Arribem a urgències i els crits d’un menut duen a Caragola directament al box, (mentres el company va a cercar el parte del servei als professionals). Allí es troba amb uns pares jovenets molt espantats per la febre i dificultat de respiració del menut, a qui li estan posant una via pel nas i sembla li és força molest. Plora neguitós, però l’arribada de Caragola amb el repicar dels picarols i la dolça melodia el calma un poquet. Els pares la miren amb un petit somriure de complicitat i agraïment, quan de sobte la professional retira la via, de lo més profund d’aquell infant amb una força increïble, surt un xorro de vòmit disparat a gran distancia, directa a la pobre Caragola. A Caragola, superant el fàstic li surt: “molt bé, just això era el que et demanaven menut, molt bé… tot defora”. Acompanyat d’unes bones rialles, la broma fa esclatar de riure a tothom, alliberant a pares, personal sanitari i al menut, que agraït somriu a Caragola com si res hagués passat. Però… la prova era evident, el bolso i la bata de Caragola estaven ben pringats. Tant de bo que era final de programa! xD
[button link=»https://sonrisamedica.org/vosotros/particulares/#socios-es» type=»big» color=»green»] Actúa para que actuemos[/button]
